Vagi per endavant que aquest post no serà objectiu. No serà un d’aquells escrits fet des de la distància i l’anàlisi que es pressuposa a un consultor independent. I és que a banda de que he tingut la sort de participar activament en el llençament d’aquest nou producte turístic al Pirineu, la persona que hi ha al darrera de tot això em té fascinat. I és que darrera d’una de les propostes turístiques dels Pirineus més autèntica dels darrers temps hi ha un emprenedor nat com és en Pepo Foz, fundador i propietari de La Rafting Company (si voleu viure una experiència, truqueu-los).
Experiències. D’això va el turisme. Però no d’ara, sinó des de sempre. Tot i que sembla que darrerament aquest és un concepte que s’ha posat de moda, i sembla que tots haguem de passar de vendre serveis avendre experiències. Però la clau per la que un turista torni a casa amb una bona sensació és que la seva experiència hagi estat l’adequada. I no dic bona o dolenta, sinó adequada: que s’ajusti a les expectatives que s’havia (li havíem) generat (això seria una altre debat).
I això és el que proposa l’Outdoor Adventour – adventure in the Pyrenees: experiències singulars al cor dels Pirineus. Viatges combinats on s’hi barreja la seva expertesa en el món de l’aventura amb una clara i ferma voluntat de donar valor a l’entorn on es troben ubicats, als oficis, les tradicions, a la gastronomia i a la resta de petits productors… Amb propostes com El Pirineu perdut o La Gran Aventura el turista no només visita espais espectaculars a nivell de paisatge, sinó que conviu i aprèn amb locals com és la vida en aquestes muntanyes.
Aquesta valorització de l’experiència turística des del punt de vista social, que busca contribuir a fixar activitat econòmica (i per tant, generar atractiu per a fixar població) es fa sense oblidar la motivació primera del turista: viure una experiència, sentir-se part d’allà on va. I sobretot, es fa des la senzillesa. De quelcom tant senzill (i alhora, tant complex) d’incorporar aspectes quotidians i propis de l’entorn on s’ubica al context turístic sense caure, com bé exposa el Dr. Donaire, en el “pessebrisme”.
