Segurament identifiquem el municipi de Tremp i la zona que l’envolta amb un turisme de muntanya, vinculat als paisatges i la natura. Alguns també l’associaran a la important colònia d’aus carronyaires, al patrimoni industrial lligat a la hidroelèctrica, o simplement el coneixeran per ser l’avant-sala del Pallars Sobirà.
Però a banda de tot això, Tremp (i el que seria la Conca de Tremp per ser més exactes) té un capital geològic d’un valor excepcional. De fet, any rere any petits grups d’experts, professionals i acadèmics fan estades a la zona amb l’objectiu d’admirar, conèixer i estudiar in situ una de les majors concentracions de formes geològiques del continent.
L’esllavissada de Puigcercós, la formació de Castissent, el geòtop de Comiols, l’estratotip d’Illerdià, els barrancs o les restes fòssils (nummulits i alveolines) són només alguns dels espais més recorreguts per aquests col·lectius.
I és en base a tota aquesta base que des de l’Ajuntament de Tremp es va optar per a aprofundir en el coneixement de com es podria vincular la geologia i la paleontologia al turisme de la zona a fi de créixer de forma organitzada i sostenible, especialitzant en certa manera la destinació en aquest producte. És així com, amb el suport de l’Institut d’Estudis Turístics de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona s’inicia el camí per lligar geologia i turisme.
D’aquesta feina realitzada durant el 2013 i el 2014 per un equip d’especialistes en diferents àmbits, en sorgeixen diferents escenaris de futur per a la destinació. D’aquests, s’aposta per a consolidar i ampliar l’abast del turisme professional, així com treballar per a l’acostament de la sovint densa temàtica geològica al públic general.
I per a reforçar ambdós escenaris de futur, també s’ha iniciat el procés per a incorporar la destinació (Conca de Tremp – Montsec) dins la Xarxa Europea de Geoparcs. Una figura que, com diu la definició, “implementa un model de desenvolupament reconegut per la UNESCO basat en la gestió d’un patrimoni geològic, paleontològic i miner excepcional“.
Així, mentre es posen les bases de futur a partir de l’esquema dels geoparcs, es proposa un conjunt de productes turístics per tal de que els agents de la destinació (públics i privats) puguin incorporar el fet geològic al turisme, i s’estableix un pla d’actuacions per a captar nous segments de mercat vinculats al turisme geològic professional (lligat sobretot al món de la investigació, l’acadèmia, i els professionals del sector dels hidrocarburs).
Foto: Autoria: CM Rubio (2014) – Extret de: www.icgc.cat